Capítols: 1. Què ens passa?
2. Què podem fer?
3. Com ho podem fer?
4.Conclusiò.


1. Què ens passa?.

1.1. Catalunya, com el conjunt d’Espanya, es troba en el entorn definit per el món occidental, Europa i USA, que avui es troba en una crisi econòmica estructural deguda a diverses causes i factors:
:
-Genèriques: -Alt cost de mà d’obra
-Pèrdua progressiva del diferencial tecnològic
en front dels països en desenvolupament.
-Escassetat de recursos naturals.
-Població acostumada a un alt nivell de vida.

-Estructurals: -Crisi del sistema financer occidental.
-Crisi del sector immobiliari.
-Cultura del curt termini i de cerca de resultats
immediats


-Específics de
Catalunya: -Escassetat de grans empreses pròpies
-Manca de Tecnologia pròpia en general.
-Pocs recursos naturals.
-Escala de valors i Tradició més orientada a negoci que a la creació d’empresa a llarg termini.
-Poca estima del que ens és propi en comparació a altres territoris.(De fet un significatiu percentatge de població no se sent involucrat en el destí de la comunitat).


La majoria d’aquests factors han estat latents des de les últimes dues dècades i s’han posat de manifest de forma sobtada i intensa últimament degut a les causes conjunturals que han actuat de catalitzador.

2.Què podem fer?

En situacions difícils i complexes com la actual, cal retornar als conceptes bàsics i proposar vies compatibles amb la nostra situació i entorn i que, a la vegada, es recolzin amb els postres punts forts per minimitzar els efectes negatius de la situació.

En aquest sentit hi han bàsicament: 2 idees fonamentals aplicables al món occidental en general, i a Catalunya amb més raó per les seves limitacions més acusades:

2.1 Impuls decidit per una transformació revolucionària en vers una “Cultura d’Innovació” global i transversal abastant tots els estaments públics i privats i totes les branques d’activitat.
De fet Catalunya ha demostrat al llarg del temps tenir una àmplia capacitat per la singularitat i la innovació de forma molt acusada. Cal recolzar-se en aquesta capacitat.

2.2 Orientació i aplicació sistemàtica del concepte de “Valor Afegit” com a eina bàsica per valorar l’interès estratègic de les activitats que hem d’impulsar i promocionar. El V.A. de més qualitat es aquell que a més es exportable a altres entorns generant recursos externs. El V.A. ha de esdevenir una nova cultura per molta gent i no pas només quatre economistes i enginyers!

Per tant caldrà concentrar les accions de suport en aquelles empreses amb més possibilitats d’incrementar el V.A. total general i que, a més, reverteixi en el propi país per propiciar un cercle virtuós de generació de recursos. I , per tant:

-Promoure el creixement de empreses locals amb potencial per desenvolupar, i
-Atraure empreses del exterior per les que la implantació a Catalunya pugui aportar avantatges estratègiques.

Cal notar que aquest programa es fonamenta en una estratègia de consecució de resultats quan més elevats i més aviat millor, i, per tant, en que el màxim l’obtindrem amb estratègies ofensives, ajudant a desenvolupar al màxim aquelles empreses i activitats que probablement ja van bé, i no pas en polítiques de subvenció per mantenir activitats i ocupació en sectors de futur difícil, que poden ser objecte d’altres programes. Es tracta de cercar la excel·lència en el resultat econòmic global.


3.Com ho podem fer?
Cal ser molt innovadors ja d’entrada en com abordar les accions d’estímul de la nostra activitat.

Un objectiu tan ambiciós en un moment difícil ha de ser necessàriament un objectiu de país, integral, que ha de ser aplicat específicament a les àrees geogràfiques concretes amb més possibilitats d’èxit.(comarques industrials tipus, Barcelonès, Maresme, Vallès Occ. I Or., Baix Llobregat, etc.)
Els ens comarcals (com per exemple el COPEVO per el Vallès Occ.) són, per les seves característiques dimensió i proximitat, els organismes més adequats per liderar aquesta activitat , que, però, ha d’estar emmarcada en una política de país en aquest sentit, que ha de saber integrar i engrescar també la iniciativa privada buscant la seva complicitat tant en accions directes com de suport.

-Pla d’Acció-
Per poder tenir èxit en qualsevol activitat es imprescindible disposar d’un Pla d’Acció definit i concret que permeti el seguiment detallat de l’activitat, la valoració dels avenços i fites parcials i, la correcció a temps,si no s’aconsegueixen els resultats buscats. Això vol dir:

-1. Conèixer la realitat sobre la que volem actuar.
-2. Tenir objectius clars i concrets.
-3. Aplicar una metodologia consistent.
-4. Seguir i avaluar resultats.
-5. Introduir les accions correctores necessàries.

1.Conèixer la realitat.

-Premisses:
-Les empreses són les entitats que creen V.A. més eficaçment, quan disposen de una massa crítica suficient i un contingut de “know how”, propi i, amb contingut significativament innovador.
Caldrà doncs concentrar la acció en el grup que ha assolit una certa dimensió (per referència: 100 empleats) i/o aquelles que representen les innovacions més prometedores i, que sent ja una realitat, tenen encara una dimensió petita.

-Es vital que el centre de decisió sigui al nostre país, i això està lligat, avui de forma cada cop més significativa, a que el capital sigui majoritàriament del país.

-En principi les empreses objectiu poden ser dels 4 sectors bàsics: Agricultura, Indústria, Construcció i Serveis.
Però la major expectativa de valor afegit la trobarem a la Indústria i els Serveis amb contingut tecnològic.

-Accions:

Acció 1: Elaborar un mapa/base de dades detallat d’empreses del V. Occ., amb les característiques següents:
-més de 100 empleats o 20 M€/any de facturació.
-capital propi
-sector indústria o serveis tecnològics
Classificades per:
-sector i subsector d’activitat
-V.A. actual generat
-existència de plans d’expansió i innovació
-predisposició a col·laboració estratègica amb el sector
públic per aquest projecte

Acció 2: Registre d’iniciatives empresarials bressol qualificades de gran potencial.


2.Objectius.

· Incrementar en un 15% anual mig el Valor afegit total aportat per les empreses del conjunt seleccionat, en el període 2010-2013.
· Aconseguir la implantació de noves empreses, especialment d’àrees geogràfiques extra europees, i d’economies emergents en projectes estratègics per la seva política d’expansió. Objectiu inversió acumulada al 2013:superior a 500 M€.(per cada comarca de les 5/6 de més pés econòmic).


3. Metodologia.

3.1 Potenciació de les empreses de capital propi amb alt potencial de generació de V.A.
-Identificació de les empreses objecte.
-Identificació de les empreses interessades en el pla de desenvolupament incentivat.
-Presentació d’un programa específic de col·laboració públic - privat incloent:
· Finançament a través de crèdits participatius a la Joint Venture del projecte del programa amb:
-recuperació de la participació en cas d’èxit per part de la empresa, amb prima d’èxit o interessos per el fons d’ajut.
- recuperació parcial o total, a llarg termini sense interessos en cas de no èxit.
· Participació de les Universitats i Càtedres específiques en les activitats de suport a la recerca adients.
· Participació de escoles de negoci en el guiatge i valoració de metodologia, expectatives i resultats.
· Participació dels organismes específics públics i, amb subcontractació de privats si cal, per la expansió comercial a l’exterior, sigui de forma orgànica o a través d’adquisicions estratègiques.



4. Conclusió.

La nostra societat actual té un enorme potencial que no exercita per moltes causes. Ens cal prendre les decisions i, sobre tot actuacions, que estan presents en el sentit comú col·lectiu però que una teranyina d’interessos, posicions d’avantatge, demagògia i a vegades corrupció, no deixa aplicar.
És un fet incontrovertible que un país com el nostre, (com tots els d’Europa) té la capacitat de proveir els béns bàsics (alimentació, vestit, habitatge, sanitat i formació), i bona part dels que no ho són, als seus habitants. Per tant es tracta de trobar formes de organitzar la efectiva consecució d’aquest objectiu canviant allò que s’hagi de canviar sense grans revolucions i insertats en el marc global. Algunes proporcionalitats ens ho faran veure més clar:

- Proporció entre activitats de comunicació en front a les de producció. Els que parlen i expliquen són legió, els que sabent-ne, poden actuar, molt pocs.
- Relació entre activitats d’administració i serveis en relació a les bàsiques productives.
- Volum de despesa i d’inversió global en activitats polítiques, de lleure, de comunicació, d’administració en vers els fons destinats a recerca, inversió productiva, formació professional avançada etc.
- Proporció entre els recursos destinats a accions conjunturals a curt, en front a recursos invertits en estratègia a llarg termini.( Ex.: 8000 M € per activitats que generaran molt poc V.A. real i perdurable, en front a inapreciables inversions per generar o recuperar propietat de teixit industrial que ara és un moment ideal per recuperar).

Una empresa privada tindria molt clar de forma explicita quines proporcions no pot ultrapassar sense posar en risc la seva supervivència, també una família ben administrada ho sabria encara que no fos de forma explícita.....bé, un país també ho ha de tenir molt clar.

En resum la fórmula màgica no és més que:

Transparència (molta)+esforç (general)+intel·ligència (una mica)+ honestedat(força) = sortida de la crisi .

J. R.